|
|
Vine a la Fira estalviant diners i emissions de CO2.
COM FUNCIONA?
Mitjançant aquest servei veureu les persones que estan inscrites per fer un viatge semblant al vostre i
us podreu posar en contacte amb elles per email i organitzar un viatge compartit amb persones afins.
La
Campanya Roba Neta aprofita el poder dels consumidors per provocar millores socials. La campanya treballa perquè les companyies es
responsabilitzin i s'assegurin que els seus productes es fabriquen en
condicions ètiques i laborals dignes.
amb el suport de:
|
|
Ja coneixes la importància de desenvolupar una producció sostenible?
Vine al FIRA'T i podràs veure com desenes de pagesos i artesans ja estan treballant per oferir productes mès respectuosos amb la vida i la natura.
És una agrupació de pagesos professionals i artesans que
treballen segons les premisses de l’agrogeologia per a produir aliments de
primera qualitat adreçats al mercat local. Les finques es troben a les
comarques de la Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès, Baix
Penedès, Ribera d’Ebre i Priorat. En la comercialització es prioritza la
proximitat, el compromís i el contacte directe entre el consumidor i el
productor. Els aliments que tenen el socis de l'ADV Gent del Camp són:
- Cistelles
variades de fruita i verdura a domicili i a mercats (local i de
temporada).
- Cereals
(espelta, blat, pinsos per animals…)
- Llegums
(cigrons, llenties…)
- Fruita
dolça i seca
- Most,
vi, oli i cervesa
- Pa i
pastisseria
- Plantes
medicinals, oleaginoses i farratgeres
- Planters
i llavors
- Llibres
i material divulgatiu
PORTAL INFORMATIU DELS PRODUCTES DE LA TERRA
Productes del camp, cultius ecològics, producció agrària local
HORTUS APRODISCAE
Agricultura ecològica
Ens dediquem al conreu, l’elaboració i la comercialització d’una
línia de productes i menjars ecològics propis. Al projecte hi treballen
persones amb discapacitat intelectual i/o malaltia mental afavorint
així la seva integració social i laboral.
43400 Montblanc
977 861 261
www.hortusaprodiscae.org
L’agroecologia
parteix de la recuperació d’aquests coneixements anomenats etnociència
per a sumar-los a l’agronomia, l’ecologia i l’economia amb la finalitat
de crear un model agrícola que es caracteritza per la recerca de la
millor adaptació dels cultius al seu entorn natural però també a les
necessitats dels camperols de cada zona.
Així, l’agroecologia busca un model que sigui ecològicament
sostenible, que garanteixi la seguretat i sobirania alimentària de cada
poble, que potenciï el desenvolupament rural i que estigui a l’abast
dels agricultors i ramaders més pobres.
Una de les seves premisses és la de crear cultius que siguin
agroecosistemes no depenents del combustible fòssil ni dels agrotòxics
ni dels paquets tecnològics. Que siguin rendibles a mitjà/llarg termini
i de costos mínims perquè no només beneficiïn els més rics.
La biodiversitat és la que garanteix també l’equilibri entre els
nutrients extrets del sòl i els aportats, mantenint la fertilitat de la
terra i evitant l’ús de fertilitzants externs, químics en el cas de
l’agricultura convencional i orgànics en el cas de la biològica.
I és que fins i tot entre agroecologia i agricultura ecològica hi ha
diferències substancials. Aquesta última, per exemple, a causa del
creixent interès pels aliments sans per part dels consumidors, s’ha
convertit en molts casos en una agricultura intensiva i orientada a un
mercat elitista, amb l’única diferència respecte de la convencional que
els insums externs adquirits i abocats són d’origen orgànic. A aquest
model, a més, li manca, com a l’industrial, el factor social que
incorpora l’agroecologia.
La tradició local camperola s’uneix a la ciència moderna per a crear
l’agroecologia. En cada lloc les pràctiques són diferents perquè
s’adapten a la realitat ecològica, econòmica i social de l’entorn, però
es basen en els mateixos conceptes, el més important dels quals és, com
hem vist, l’autoregulació a través de la biodiversitat en el camp i els
seus voltants. Aquesta s’aconsegueix moltes vegades combinant
agricultura, ramaderia, apicultura, i fins i tot silvicultura.
|